Ajuntament de Gaibiel

Patrimoni

Castell Gaibiel

Arquitectura militar medieval. Restes ibèriques. Segle IVaC-XX Es localitza enfront de la població de Gaibiel. La seua construcció primitiva passa per època almohade amb posteriors ampliacions dels segles XIV, XVI i XIX. Existixen així mateix, elements corresponents a Trinxeres de la Guerra Civil, i a murs pertanyents a un xicotet hàbitat d'època ibèrica. La zona oberta que queda entre el propi castell i el tallat natural del barranc, pareix disposar-se com un espai empleat potser com albacar. El Castillo de Gaibiel s'estén sobre un xicotet promontori rocós d'aproximadament 350 metres quadrats de superfície construïda, combinat diverses fases constructives d'èpoques molt distintes. Les intervencions arqueològiques realitzades recentment, han pogut constatar l'existència de diverses estades com la cuina amb forn morú conservat, una capella de grans dimensions, una nevera interior, dos algibes, la zona de pati,...

El Castell abans i després de la I fase de restauració

Intervenció Arqueològica en el Castell de Gaibiel

D. Rafael Martínez-Porral Director de les excavacions arqueològiques Encimbellat en l'esperó rocós, el castell va veure a principis de l'any 2.004 com les labors arqueològiques iniciaven el camí d'un laboriós procés de reconstrucció dels seus malparats murs. L'abandó en què estava sumit des de principis del segle XIX, després del decret d'abolició de senyorius, i la ruïna constant que li tenalla, propiciada per la incansable erosió d'elements atmosfèrics i l'implacable creixement de la vegetació, pareixen hui en dia tindre fre amb la decidida voluntat de canviar el destí de les seues ruïnes i deixar després de de si dècades de desídia. Desafortunadament, un important llenç de la muralla en el seu costat nord-oest no ha aconseguit mantindre's dreçada, mentres esperava la seua ràpida consolidació, afonant-se sobre la vessant a manera d'un manto de pedres. La posada en valor del jaciment, s'ha anat gestant amb una ferma proposta interdisciplinària iniciada amb l'estudi arqueològic, per a posteriorment consolidar les fàbriques ruïnoses, i poder plantejar una reconstrucció seriosa del que va ser el castell. L'excavació arqueològica iniciada en el mes de gener ha descobert una sèrie d'estructures associades a distints moments constructius del Castillo, comprenent un ampli espai cronològic d'ús. En uns casos reutilitzant o ampliant anteriors paraments i en altres alçant noves construccions. L'accés al mateix, es realitzaria per una senda localitzada en el costat est del castell salvant el desnivell rocós, quedant a un costat flanquejat per un torrassa circular i a l'altre pel mateix pendent natural, convertint-se el pas en un “embut”. L'entrada, ubicada a continuació, va haver d'albergar una estreta porta per la qual s'accedia a la sala d'armes, l'estada de la qual semirectangular degué ser utilitzat com a depòsit d'armes lleugeres tal com pareix indicar-ho els bancs correguts conservats, a la parell de donar pas al corredor principal, que comunicava amb les restants estades de la part baixa del castell. A mà esquerra del mateix, es localitza una àmplia dependència allargada la funció de la qual pareix la de capella del recinte fortificat i lloc de comanda de soldats. L'orientació de l'habitació, l'existència de bancs correguts en zona destinada al cor i l'amplitud per a albergar un possible retaule en la capçalera així pareixen confirmar-ho. Tornant al corredor central, i a mà dreta del mateix, se situava l'accés a la torre nord la planta de la qual lleugerament rectangular es projecta per mitjà de carreus tobáceos en almenys tres altures, amb una forjat en el primer cos típicament gòtic de volta ogival. Junt amb la dita torre, s'han conservat les quatre robustes parets d'una xicoteta dependència la principal característica de les quals consistix en l'absència d'un va que permeta l'accés a l'interior, la qual cosa ens fa pensar en una posició elevada per a tal fi. La nostra interpretació a priori, és la de ser una nevera, degut precisament a la seua orientació, oculta a l'exposició solar per la resta dels murs del castell (costat de l'ombria), per trobar-se pròxim a la zona de cuina i magatzem, i al seu torn prou allunyat del forn o foc. Finalment, en l'extrem oest del castell, i com última dependència de la planta baixa del castell, trobem la zona de cuines, on vam poder documentar l'existència d'un forn morú de la volta només se de la qual conserva l'arrancada de la mateixa. En la dita estada i adossades a les parets, es conserven els bancs que servien d'assentisc als comensals. L'amplitud amb què comptava l'habitació permetria ser també usada com a zona de rebost i magatzem de viandes i arreplegues de llenya. Així mateix, comptava amb un aljub o depòsit que arreplegaria per mitjà de canalitzacions l'aigua caiguda sobre la coberta del castell. A extramurs del castell aconseguim documentar un destacat entramat de murs, torrasses, barbacanes, un segon aljub i altres estructures afins a la pròpia fortificació que van ser planificats meticulosament per al seu ús defensiu. D'esta manera trobem una contramuralla projectada en planta, amb forma d'arc i la funció de la qual no era una altra que allunyar en la mesura de les possibilitats a l'oponent dels murs del castell i per tant dels fonaments, que descansaven descarnats directament sobre la roca. La dita estructura, es trobava reforçada al seu torn per un doble mur exterior i els extrems del qual enllaçaven les dos torrasses semicirculars escairades de la fatxada sud de la fortificació, recordant els dissenys transalpins dels segles XIV-XV. En l'extrem oest, davall la torrassa semicircular, documentem l'existència d'un altre més antic cúbic, fabricat en maçoneria i emblanquinament en el seu exterior i amb possibles reminiscències almohades (segle XII). D'èpoques recents, localitzem als peus de la fatxada este una sèrie d'estructures de traça angulosa que per la seua tipologia la situem en època carlina (segle XIX), així com una trinxera de la Guerra Civil Espanyola que des de l'interior del castell discorre vorejant-ho cap a l'exterior pel lateral meridional i finalitzant en un niu de metralladores que dominava des de la seua posició privilegiada la vall. (article publicat en el llibre de festes de l'any 2004)

ERMITA DE SANT BLAI (GAIBIEL)

Arquitectura religiosa. Gòtic / XVIII L'ermita de Sant Blai està situada als voltants de la població. És una construcció de reduïdes dimensions, realitzada en maçoneria, pedra angular i revoque amb porta de mig punt als peus i coberta a dos aigües de teula àrab culminada per una espadanya que alberga una campana. L'edifici, de planta rectangular, s'estructura en dos cossos de diferents etapes constructives. El primer cos, afegit en el segle XVIII, era un pòrtic obert que posteriorment es va tancar donant lloc a un parell de finestres de mig punt, igual que la porta d'accés, sobre esta hi ha una fornícula de taulellets amb la representació de Sant Blai. La part més antiga, possiblement de reminiscències gòtiques, estava coberta amb volta de canó i en el segle XV es va cobrir amb unes nervadures i medallons; la volta està suportada per un arc de mig punt de pedra, recolzat entre dos columnes amb capitell rudimentari. En un lateral hi ha una porta de xicotetes dimensions formada per llinda. També hi ha una finestra amb forma de tronera.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE APÒSTOL

Arquitectura religiosa. Segle XVIII Església Parroquial dedicada a Sant Pere apòstol en estil barroc acadèmic. Va ser edificada en temps del bisbe Lorenzo Gómez d'Haedo, iniciant-se les obres en 1792, alçant-se a base de carreu i maçoneria, amb contraforts per damunt de les capelles laterals, només visibles en el costat de l'evangeli. Fatxada mixtilínia als peus amb volutes adossades als costats i acabament de boles. Portada allindada emmarcada per pilastres amb capitell toscà i cos arquitravat superior. Acabament de fornícula amb frontó corb, volutes adossades emmarcada per pilastres jòniques i cossos piramidals. Interiorment és de planta basilical, amb tres naus dividides en quatre trams i creuer, amb suports a base de pilars i pilastres i arcs de mig punt en les naus. El sistema de cobriment consistix en voltes de canó amb llunetes en la nau central i braços del creuer, voltes vaídas en les naus laterals, volta de mig canó amb cassetons en l'absis i en la sagristia, i una cúpula elevada sobre petxines, amb finestres en el tambor emmarcades per pilastres. El cor es troba enlaire als peus de la naix central, amb front rebaixat. La torre del campanar, va ser executada en rajola, ubicant-se als peus, en el costat de l'evangeli, i consta de quatre cossos. Posseïx pintures murals de bona factura realitzades entre 1795 i 1797. Conserva arxiu parroquial des de 1939.

 

LA TORRE

Arquitectura militar medieval. Situada en l'extrem d'una xicoteta esplanada que ocupa una superfície de 300 metres quadrats aproximadament, s'alcen les restes del que va ser una torre sentinella pertanyent al Castillo de Gaibiel, alçant-se sobre una estructura de maçoneria de base circular amb murs aproximats d'1.10 metres d'amplària.

 

ARC DE LA PEÑA

Corral ramader. Segle XVI-XIX COM ARRIBAR: Des de la Bassa dels segadors, es pren la pista forestal o ruta de les conteses fins a arribar quasi al terme de Pavías. Es localitza pegat als carrerons rocosos. L'arc conservat, forma part d'un antic corral de què a penes queden restes visibles, apreciant-se l'arrancada d'un altre arc a continuació del dreçat, La tècnica empleada en la seua construcció va ser la de l'encofrat, aconseguint un arc de mig punt, realitzat a base de maçoneria irregular i abundant morter. El seu ull aconseguix un va de 2.30 metres d'alçada. Els pilars de descàrrega, de 1metres d'ample i 0.60 cm de grossor, conserven el suport del cèrcol i dista la seua obertura els 2.80 metres.

LLAVADOR

Arquitectura hidràulica. Civil. Carrer de la Tinidad, núm. 16 Llavador públic situat sobre la séquia del tossal blanc, adaptant-se al desnivell del terreny. Sobre la pròpia estructura, suportada en arcs de maçoneria, s'alça una vivenda particular de la denominada d'era, la fatxada principal posseïx dos arcs rebaixats, un dels quals servix de porta d'accés al llavador per mitjà de quatre escalons de pedra. Hi ha dos bancs correguts paral·lels a la séquia que fan les funcions d'escala.

Aqüeducte Rocha Pilars

Arquitectura hidràulica. Civil. XVI- XIX En el pont que separa els termes municipals de Jérica i Gaibiel, hi ha una senda que descendisca a la rambla, continuant aigües dalt i a escassos 200 metres es localitza un potent pilar, construït en el llit de la rambla amb abundant maçoneria i morter, on s'alterna indiscriminadament pedra calcària, birles de riu i alguna de roig. La seua funció encara que incerta, pareix correspondre a la portada d'aigües de l'actual terme de Gaibiel cap al marge oposat, pertanyent a Jérica, amb la finalitat de servir eixe aigua per a la irrigació de camps de cultius, presumiblement per a la zona de la Masia Campillo. El pilar central, seccionat per l'abandó, marca una planta un tant atípica, amb tallamar invertit. El segon dels suports, presenta una terminació més cuidadosa en els seus materials.

Assut de Robles o Rabosero

Arquitectura hidràulica. Civil. Vorejant les faldes del poblat de la Barraca cap a les granges existents, ens mantindrem paral·lels al curs fluvial, fins a arribar a l'assut. Es tracta d'una xicoteta presa sobre el riu que permet desviar l'aigua a una conducció lateral (peixera) amb la que regar els horts del marge esquerre. Presenta dos xicotets alivideros que allunyen l'aigua de la seua fonamentació

Bassa de l'Alqueria

Arquitectura hidràulica. Civil. XIX-XX Des del poble, i després de recórrer 2000 metres sentit Matet, ens desviarem pel camí de la Jonquera, fins a localitzar la bassa a mà dreta Bassa de regadiu amb captació de les aigües procedents de la Font de l'Alqueria.

Imatges: 
torre_gaibiel.jpg
intervencion_arqueologica.jpg
intervencion_arqueologica2.jpg
intervencion_arqueologica3.jpg
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal